Quercus ilex
(alzina, carrasca; cast. encina, carrasca)
Arbre de fins a 20-25 m. Fulles persistents, d'orbiculars a oblongolanceolades, enteres a dentades o serrades, verd fosc per l'anvers i
cendrós i tomentós pel revers, coriàcies. Gla llargament ovoide, de maduració anual, amb endocarp tomentós; cúpula amb escames
imbricades i més o menys aplicades.
És una espècie que viu al S d'Europa, Anatòlia i Magrib, on fa boscos en les contrades mediterrànies poc àrides. A Catalunya és l'espècie
arbòria més estesa. La seva fusta té un gran poder calorífic i és molt apreciada com a llenya i en l'elaboració de carbó; també s'ha emprat en
fusteria. És la principal espècie arbòria de les deveses (cast. dehesas) del SO ibèric, on s'aprofiten les glans per al bestiar porcí. També es
planta de vegades com ornamental.
Se'n diferencien dues subspècies: Q. ilex subsp. ilex i Q. ilex subsp. ballota.
|
Alzina carrasca (Quercus ilex subsp. ballota)
|